Uncategorized – paula bonet

Demostratiu d'identitat

Diria
que totes les ciutats són la mateixa.

El mateix riu clamant
que clarifica:
- Si vas amb els ulls clucs
i a les palpentes
creuràs notar-te a prop del port de Porto.

(Estàs en Nàpols)

Commutarà la pell La Signoria
i serà Notre Dame un altre cop
i buscaràs un pont
per veure l’Odeon
però de nou allà
veuràs aquell carrer estret i buit
ple de deixalles
del centre de Palerm.

Que totes les ciutats són la mateixa.
O que potser ets tu
la que és canvista.

Richie Tenenbaum

Si uneixes tots els punts

Ja us he dit que il·lustraré el nou llibre de poemes d’Estel Solé? amb Editorial Galerada. Pròximament.

EL PER QUÈ D’UNIR ELS PUNTS

Cap pedra del camí és prescindible, ni cap trau ni cap fracàs. De tant en tant caminem sense saber ben bé on anem. Nosaltres mateixos som preguntes i estem lluny de les respostes. Unim l’u amb el dos i el dos amb el tres, però no entenem què dibuixen les nostres passes. Si unim tots els punts és molt probable que un ós, una zebra o un lluç que descansa mort en un plat de ceràmica blanca, ens pessiguin la tela submucosa de l’estòmac i decideixin habitar-nos en forma de record. Després hauran de passar dies, mesos i fins i tot anys abans que poguem distanciar-nos del dibuix per entendre el camí traçat i deduir-ne les respostes.

Estel Solé i Paula Bonet.

Mi amigo Néstor Mir está a punto de sacar su próximo trabajo “La disolución doméstica”. Este dibujo formará parte de un libro ilustrado (cuya autoría tendré el placer de compartir con 4 grandes ilustradoras nacionales e internacionales) que contendrá la música. El dibujo ilustra una canción que habla de despedidas y de productos de limpieza. Espero que os guste!

Fas l’antiga ruta

mentre sona

allò que et separava cap i cos,
que feia que paguessis
lloguers distints en diferents ciutats.Al quilòmetre deu es fa real
la força de les rutines passades
que oblidant l’anestèsia
et porta a un temps estrany que ja no hi és.I és aquest lloc qui,
com un germà major que creu saber
el que és millor per tu,
fa que desitgis
haver de fer les paus amb un jo del passat.Sobtadament: l’angoixa.
Perquè tu no recordes cap baralla.

Amb qui he de fer les paus, jo, ara?

Paula Bonet